MANDALAS de M.Angels Cassany

842 Mandala: Poesia de una papallona. Quan camines pels camps  i veus els ocells volar, les muntanyes s’alcen al teu costat i els caminets que s’endinsen al bosc. Que penses? Estàs en plena natura i t’agrada el que veus. Els ocells piulen, s’escolta el so d’altres animals i si perceps i t’entregues a la natura, pots visualitzar un altre món, el més espiritual. I... en mig del caminet sempre t’acompanya alguna papallona. No fan soroll però alegren la vista amb les seves ales ben acolorides, quina magnífica imatge, segur que tens sort de que s’aturi a prop teu, estigues atenta en tots els sentits, quan et passegis per la natura.  Les postes o sortides de sol, ens traslladen a un altre món, si ens aturem a veure-les i sentir-les. Les sortides ens marquen un nou dia, en el que podem fer un munt de coses positives, de solidaritat, d’entrega, de benestar, d’apropament, d’amor a la parella, fills, pares, germans,... i d’amor incondicional als demés, només ens cal escolta...

491 Mandala: La papallona efímera Qui soc? Molts hauríem de dir :      Jo sóc papallona! I, algú de vosaltres quan ho llegiu pensareu, perquè? Són signe de transformació, quan neixen són cucs i és converteixen en una meravellosa criatura, amb uns colors preciosos  i formes esplèndides. I direu?   Per què en aquest dibuix surt una papallona apagada i d’un sol color ? Ens hem d’adonar que som criatures imperfectes, i dintre de les nostres imperfeccions som esser ÚNICS i meravellosos.   Hi ha lloc per a tots, pels perfectes i pels imperfectes, que en som molts! Dintre de cada un de nosaltres, els que no som  tant perfectes, hi ha una papallona magnífica que tot i les seves imperfeccions té una bellesa interior que il·lumina la trajectòria als seus companys de camí. Què ens aporta aquesta papallona, en el final de la seva existència? Molta energia i força , per continuar lluitant pels nostres ideals ...

  496 Mandala: La porta al univers Quan el vent bufa, s’emporta tot el que troba pesat del camí, i ens deixa la lleugeresa. Qui ens mira?, qui ens veu? A qui veiem? La papallona fa de mirall. Ens mirem a nosaltres mateixos alguna vegada? O simplement mirem als demés? Hauríem de mirar-nos més, al mateix temps que mimar-nos i establir connexió amb el nostre interior, i així milloraríem com a persones o esser totalment espirituals. Té molt de simbolisme aquest mandala, hi ha el camí de l’esperança, el que ens porta de retorn a casa i el de la llibertat que ens condueix cap assolir la que tots desitgem, la llibertat de ser un mateix . Als peus de l’àngel hi ha la creació de tot esser, però també la creació dels nostres pensaments, l’amor incondicional, l’amor personal, els pensaments positius i el naixement la nostra entrada a la terra. L’àngel és portador del nostre tresor , la nostra ànima i l’ofereix al univers perquè il·lumini amb la nostra ll...

L’adolescència es una malaltia que es cura amb el temps. (anònim) En quins pilars et sustentes? Amb els dels amics/amigues? Amb l’escola? Amb l’esport? O amb la família? A la teva edat, el millor son els amics, els que els hi pots explicar tot, els que quan tens un moment de debilitat t’escolten. Però a la llarga, quan et vagis fent més gran, t’adonaràs que els que sempre estaran al teu costat, siguin quin siguin els teus moments, els bons i els no tan bons, serà la teva família. Ara segurament no es el moment de pensar-hi, però amb els anys, et recordaràs d’aquestes paraules. En el teu mandala, tu ets el cercle central que forma part dels 3 cercles que l’envolten, ets senzill i molt comunicador, l’energia que toca  el cercle superior defineix la teva gran magnificència  amb temes de gran transcendència. El cercle de la dreta forma part dels teus estudis, de les teves capacitats, de les teves facultats, segurament tindràs entrebancs com tothom, però els...