MANDALAS de M.Angels Cassany

El tiempo es cuestión de tiempo, la vida es cuestión de vida, la vida dura un momento.  El tiempo toda la vida. Hace unos años en hicieron una canalización y no la había releído desde hacía más de un año.  Ahora empiezo a entender muchas cosas que me revelaron, les pregunté por mis mandalas y me dijeron que la mayoría de las personas viven en la 2 ª o 3 ª esfera externa y que gracias a mis mandalas saltan a la 5 ª esfera y al llegar, se  sienten más cercanos a la presencia de la pureza ..  Que quiere decir esto?  Que el ser humano tenga una relación real con el Ser supremo.  Una relación real con él mismo y con sus compañeros de camino. Porque ha surgido este comentario, al interpretar tu mandala?, Porque eres un ser especial para los ángeles, los tienes a tu lado y te ayudan a mejorar cada instante de tu vida. Aparte de tu ángel de la guarda, que te cuida desde siempre, tienes el que rige para ti, según tu fecha de nacimiento que se llama MELAHEL , te acompaña en el cami

Cel i mar comparteixen un mateix color, quan s’uneixen, ens és difícil veure on acaba un i on comença l’altre. Això ho notem a l’estiu, quan ens apropem a la platja per gaudir d’un dia de sol i de mar. Però el color del mar i del cel ens produeixen sensacions diferents. Son blaus intensos, o clars, segons quina llum els toca, però també poden ésser molt diversos. El cel és blau, gris, rosa, taronja, lila, blanc, vermell, i una llarga tonalitats de colors. Segons el color diem que és un dia radiant, un dia trist, un dia ventós, un dia esplèndid, un dia de neu. Pots gaudir mirant els núvols, les seves formes i els seus colors. Quants de nosaltres ens hem quedat bocabadats mirant les formes dels núvols? I a on ens han transportat? Segurament a llocs inversemblants, a on només nosaltres sabem. A no pensar, a ser , a deixar la ment en blanc per arribar a racons desconeguts del nostre interior. El mar és blau clar, blau fosc, blau-verd, verd, blanc, grisós, blau turquesa ..... Pot s

Gràcies....., ets important......., t’ho mereixes..........., ets uns sol........, agraïts........, ets un àngel..........., pensava en tu..........., ets un amor........., no podies faltar.........., amor meu........., t’estimo............, i moltes més,  son paraules que a vegades ens costa dir-les, encara que les pensem i que la persona s’ho mereix.  A vegades és perquè no hi pensem, d’altres perquè ens fa vergonya i alguns cops creiem que la persona no ens entendrà.   Seria necessari que ens acostuméssim a dir-les,  sense més ni més; quan la persona que tenim al costat està trista, amoïnada, té algun problema, o simplement la volem veure alegre i somrient.  Si les paraules no ens surten, intentem fer un somriure, una abraçada, una carícia, sabem que les paraules tenen un poder especial, són l’expressió d’una voluntat pròpia. De petits els pares, ens ensenyen a fer carícies, a abraçar, a  fer petons. Doncs, perquè de grans perdem aquesta espontaneïtat ? Pots