842 Mandala: Poesia de una papallona. Quan camines pels camps i veus els ocells volar, les muntanyes s’alcen al teu costat i els caminets que s’endinsen al bosc. Que penses? Estàs en plena natura i t’agrada el que veus. Els ocells piulen, s’escolta el so d’altres animals i si perceps i t’entregues a la natura, pots visualitzar un altre món, el més espiritual. I... en mig del caminet sempre t’acompanya alguna papallona. No fan soroll però alegren la vista amb les seves ales ben acolorides, quina magnífica imatge, segur que tens sort de que s’aturi a prop teu, estigues atenta en tots els sentits, quan et passegis per la natura. Les postes o sortides de sol, ens traslladen a un altre món, si ens aturem a veure-les i sentir-les. Les sortides ens marquen un nou dia, en el que podem fer un munt de coses positives, de solidaritat, d’entrega, de benestar, d’apropament, d’amor a la parella, fills, pares, germans,... i d’amor incondicional als demés, només ens cal escoltar-nos i f
Comentarios
Publicar un comentario