MANDALAS de M.Angels Cassany

Aquest quadre es l’ unió del que és antic i del que és nou, entre el passat i el present, clarament representat en aquest local. Forma part de l’antic casino de Girona, i per tant sobre les seves pedres i entre les seves parets, guarden infinitats de converses, algunes d’amor, d’altres d’il·lusions compartides, de polítiques, d’interessants, de treball o simplement converses supèrflues . Però moltes de les persones que formen part del nostre passat i inclòs del nostre present han passat pel carrer Albereda. Què no hauran vist aquestes quatre parets? Per davant de la porta hi hauran passat infinitat de gent, anant a missa........, a treballar........., a ballar........., a jugar............, a comprar.............. , a pagar impostos............., al cinema ............., al casino.........., a......................, segurament tots hi podríem posar quelcom més. Aquesta seria la part de baix d’aquest mandala. La part de dalt és el futur, un futur ple de senzillesa, definida amb colors ...

La brillantor de l’estiu, el sol, els dies llargs, la calor, la bullícia, l’ambient de festa major, les botiguetes de bijuteria i tota classe de venda ambulant, de concerts i festivals estiuencs a l’aire lliure van en descens, ara es hora de preparar-nos per al treball, l’escola, l’institut o la universitat, ara arriben   els colors de la tardor. La tardor és temps de reflexió, de mirar-nos més, d’ interioritat, de buscar alternatives   i noves fites.   Comencen cursos interessants per als adults, ioga, tai-txi , meditació, gimnàstica holística , pintura, cuina, treballs manuals, cant i un llarg etc. seria bo, buscar cada un de nosaltres, el que més ens ompli en aquest moments. Es fan xerrades de temes interessants, alguns que ens són coneguts i d’altres innovadors, segur que en trobem algun que ens crida l’atenció. Que no ens faci mandra inscriure’ns, sempre en traurem algun profit. En quan al mandala, vol reflectir el que dic, si mirem de fora cap endins, la foscor ...

  Que senzill és dir: Deixa fluir l’energia que et fa sentir viu , però molts de nosaltres som incapaços de fer-ho. Estem   atrapats en el temps, a les coses diàries, a la família, a la feina, a les obligacions que ens hem imposat ...... fins el dia que alguna cosa ens fa parar,.......... potser una malaltia,   la pèrdua de la feina, la mort d’un amic o familiar i així ens tanquem i no deixem fluir aquesta energia tan vital. He volgut reflectir en aquest mandala, que encara que ens sentim petits, la nostra força interna d’energia pot fer moure el món, que roda i roda sense parar, en el que hi caben moltes històries, molts mons interns que junts poden fer un MÓN millor i que com més ànimes s’entrellacin més fàcil   serà aconseguir-ho. Amb un simple gest   roda el cercle, en l’interior del qual   hi ha tres rodones   formant un triangle que els entrellaça i al bell mig hi neix una flor. En aquest cercles, hi tenim cors d’estimació, flors de bellesa,...

Avui mentre em remiro el mandala, per tal d’interpretar-lo em pregunto, que puc explicar d’aquest?. A priori hi ha força matèria. Quan el pintava tenia ganes de posar-hi molts colors i cap d’igual, es com si una força m’empenyés a  mostrar la gran diversitat que hi ha, d’éssers terrenals i d’éssers eteris.  Tots tenim un lloc, una parcel·la,   un raconet.....  on podem tornar sempre que vulguem, no té que ser físic, pot ser un lloc meravellós dins nostre, la ment no té fronteres, l’essència menys.  Molts de nosaltres si meditem , ens relaxem, fem ioga,  qualsevol esport o també quan estudiem i ens concentrem, anem amb el nostre pensament a llocs insospitats. En algun moment del dia, ens trobem que algú ens diu: Que esteu a la lluna?. I si realment ens pregunten que estàvem pensant en aquell moment segur que més de la meitat de les vegades no sabríem que contestar. Pensem que si passa es per alguna causa i per tant té un efecte. Quan ens sembla que este...

Llum, colors, cercles, ocells, energia, santedat, harmonia, poder, saviesa, tolerància, magnitud, grandesa, honorabilitat, potestat, felicitat, amor, gratitud, tot això i més es el que em surt, quan admiro aquest mandala.   Potser es, un nucli d’emocions respectuoses amb l’entorn, o un grup d’ànimes pujant a on l’energia es fa més subtil, o simplement uns cercles que empenyen les experiències dels éssers   de la terra a un lloc on tothom pot accedir-hi per fer-se cada dia més savi. Sigui el que sigui, no podem aturar-nos, tenim unes oportunitats excel·lents per demostrar el que som, el qui som i el que fem, només ens ho hem de proposar.   Aquest mandala té una atracció energètica en constant moviment. Té dos ocells, un gran i majestuós, però trist per la realitat que l’envolta, té les ales caigudes i la mirada trista, fem entre tots un exercici d’humilitat envers les ànimes que ens acompanyen en aquest camí i obrirà les seves ales i ens acollirà per ensenyar-nos el camí ...

  ¿A dónde nos transporta éste   mandala ? A la totalidad.  Es un cuadro pequeño, lleno de sentimientos, emociones, momentos, palabras, silencios, nacimientos o muertes, nos dice muchas cosas de nuestro entorno. El amor de pareja y el enamoramiento. La luz que damos. Las palabras que pronunciamos. Los silencios internos. La ofuscación   por temas intranscendentes . Los regalos que ofrecemos y los que nos ofrecen. La soledad. Los momentos de mirar y no ver. Los momentos de luz. El salir de lo que nos preocupa. Profundizar en nuestro interior. El pasar de las cosas   intranscendentes . D eshacer el camino hecho. Ir adelante. Soñar. Meditar o trabajarse. La muerte de alguien próximo. El nacimiento de algún niño. Caminar   dando la mano. Sugerir. Aceptar lo que tienes. Pedir. Agradecer lo que tenemos. Ser. Y justo en medio de todo TÚ.

Teatre,..... la Vida en si és un Teatre, nosaltres som els actors i com a tal actuem i fem que la nostra obra sigui   positiva o negativa, divertida o avorrida, plena de sentiments o amb carència d’ells. Nosaltres podem fer canviar el Món , amb petits gestos, amb alegria, amb sensibilitat, amb llibertat,   ajudant als demés i   sentint-nos vius. No és cap secret que segons la nostra actitud en la Vida,   ens encaminem cap a un costat o cap a l’altre, podem donar i podem rebre, quina postura escollim? És tant important donar, com rebre, potser rebre és com quan s’alça el teló del teatre, el silenci i expectació que ens   transmet l’obra abans de ser interpretada, i donar potser és com el final, els aplaudiments que reben els actors per una obra ben feta, interessant i majestuosa. Aquest Mandala ens porta a endinsar-nos dins el nostre propi coneixement, tant intern com extern. En la quietud de la matinada surt el SOL imponent, darrera el mar tranquil, d’onades ...