Tendemos a hablar mucho y a no comunicar, a hablar de amar y no expresar.
* Con una sonrisa, con caricias.
*A través de las palabras sentidas, de los sentimientos, del silencio.
* También a través del canto, de la música, del baile, por los detalles, las flores, los animales de compañía.
* Ver una salida o puesta de sol. Una mirada, un contacto ...........
Los pájaros a través de la expresión de su canto nos comunican su alegría, su temor, la belleza de colores que tienen, tanto si son pequeños cantores, como grandes halcones.
El cielo se tiñe de color. Abrimos las ventanas de casa y vemos el vuelo de los pájaros que se acercan y se instalan en los tejados de las casas. Entonces nos damos cuenta que gozan de libertad, que planean por encima de las ciudades, pueblos, montañas y lagos y se detienen en los lugares donde realmente quieren estar.
En este mandala, tenemos cuatro pájaros distintos, como diferentes somos nosotros.
Uno, lleno de colores, parado sobre una rama de árbol, pájaro de verano.
El otro, un halcón que vuela por las montañas buscando su comida, pájaro de otoño.
Un pato de río que nos adentra en el invierno para mostrarnos que ellos aunque haga frío están aquí.
Y por último el pájaro de primavera, majestuoso que llega con los primeros rayos de sol del mes de abril, cuando empiezan a abrirse las flores.
Lo mismo que los pájaros nos enseñan a comunicar y expresar, nosotros aprendemos de ellos:
Comunicamos con una sonrisa y expresamos nuestros sentimientos.
--------------------------------
Tendim a parlar molt i a no comunicar, a parlar d’estimar i a no expressar.
Com podem comunicar i expressar alhora?
ü Amb un somriure, amb carícies.
ü A través de les paraules sentides, dels sentiments, del silenci.
ü També pel cant, per la música, pel ball, pels detalls, per les flors, pels animals de companyia.
ü En veure una sortida o posta de sol.
ü Una mirada, un contacte...........
Els ocells a través de l’expressió del seu cant ens comuniquen la seva alegria, el seu temor, la bellesa de colors que tenen, tant si son petits cantaires, com grans falcons.
El cel d’allà on estem es tenyeix de color, quan obrim les finestres de casa i veiem el vol dels ocells, que s’apropen i es posen als teulats de les cases. Llavors ens adonem que gaudeixen de llibertat, que planegen per damunt les ciutats, pobles, muntanyes i llacs i s’aturen als llocs on realment volen estar.
En aquest mandala, tenim quatre ocells, com diferents som nosaltres.
Un, ple de colors, aturat damunt d’una branca d’arbre, ocell d’estiu.
L’altre, un falcó que vola per les muntanyes buscant el seu menjar, ocell de tardor.
Un ànec de riu que ens endinsa dins l’hivern per mostrar-nos que ells encara que faci fred estan aquí. I per últim l’ocell de primavera, majestuós que arriba amb els primers raigs de sol del mes d’abril , quan comencen a obrir-se les flors.
Un, ple de colors, aturat damunt d’una branca d’arbre, ocell d’estiu.
L’altre, un falcó que vola per les muntanyes buscant el seu menjar, ocell de tardor.
Un ànec de riu que ens endinsa dins l’hivern per mostrar-nos que ells encara que faci fred estan aquí. I per últim l’ocell de primavera, majestuós que arriba amb els primers raigs de sol del mes d’abril , quan comencen a obrir-se les flors.
El mateix que els ocells ens ensenyen a comunicar i expressar, nosaltres aprenem d’ells :
Comuniquem amb un somriure i expressem els nostres sentiments.
-----------------------
-----------------------
M.Àngels Cassany
Comentarios
Publicar un comentario