MANDALAS de M.Angels Cassany

Avui mentre em remiro el mandala, per tal d’interpretar-lo em pregunto, que puc explicar d’aquest?. A priori hi ha força matèria. Quan el pintava tenia ganes de posar-hi molts colors i cap d’igual, es com si una força m’empenyés a  mostrar la gran diversitat que hi ha, d’éssers terrenals i d’éssers eteris.  Tots tenim un lloc, una parcel·la,   un raconet.....  on podem tornar sempre que vulguem, no té que ser físic, pot ser un lloc meravellós dins nostre, la ment no té fronteres, l’essència menys.  Molts de nosaltres si meditem , ens relaxem, fem ioga,  qualsevol esport o també quan estudiem i ens concentrem, anem amb el nostre pensament a llocs insospitats. En algun moment del dia, ens trobem que algú ens diu: Que esteu a la lluna?. I si realment ens pregunten que estàvem pensant en aquell moment segur que més de la meitat de les vegades no sabríem que contestar. Pensem que si passa es per alguna causa i per tant té un efecte. Quan ens sembla que este...

Llum, colors, cercles, ocells, energia, santedat, harmonia, poder, saviesa, tolerància, magnitud, grandesa, honorabilitat, potestat, felicitat, amor, gratitud, tot això i més es el que em surt, quan admiro aquest mandala.   Potser es, un nucli d’emocions respectuoses amb l’entorn, o un grup d’ànimes pujant a on l’energia es fa més subtil, o simplement uns cercles que empenyen les experiències dels éssers   de la terra a un lloc on tothom pot accedir-hi per fer-se cada dia més savi. Sigui el que sigui, no podem aturar-nos, tenim unes oportunitats excel·lents per demostrar el que som, el qui som i el que fem, només ens ho hem de proposar.   Aquest mandala té una atracció energètica en constant moviment. Té dos ocells, un gran i majestuós, però trist per la realitat que l’envolta, té les ales caigudes i la mirada trista, fem entre tots un exercici d’humilitat envers les ànimes que ens acompanyen en aquest camí i obrirà les seves ales i ens acollirà per ensenyar-nos el camí ...

  ¿A dónde nos transporta éste   mandala ? A la totalidad.  Es un cuadro pequeño, lleno de sentimientos, emociones, momentos, palabras, silencios, nacimientos o muertes, nos dice muchas cosas de nuestro entorno. El amor de pareja y el enamoramiento. La luz que damos. Las palabras que pronunciamos. Los silencios internos. La ofuscación   por temas intranscendentes . Los regalos que ofrecemos y los que nos ofrecen. La soledad. Los momentos de mirar y no ver. Los momentos de luz. El salir de lo que nos preocupa. Profundizar en nuestro interior. El pasar de las cosas   intranscendentes . D eshacer el camino hecho. Ir adelante. Soñar. Meditar o trabajarse. La muerte de alguien próximo. El nacimiento de algún niño. Caminar   dando la mano. Sugerir. Aceptar lo que tienes. Pedir. Agradecer lo que tenemos. Ser. Y justo en medio de todo TÚ.