És el dia de la mare i m'ha inspirat fer aquest mandala, el publico per homenatjà a totes les mares.271 MANDALA: Un cel de mare
Mare, ets un cel!
És el dia de la mare i m’ha inspirat fer aquest mandala. Les mares quan nosaltres som infants es preocupen per nosaltres, en tenen cura i ens ensenyen a caminar per la vida. La vida és plena d’entrebancs i elles ens guien pel camí que creuen més encertat. Molts de nosaltres enlloc d’agrair-ho, ens hi enfadem i les tractem com si volguessin el mal per nosaltres, enlloc del bé. De ben segur que acabem dient: La meva mare sempre fa el que menys m’agrada.
I ens fa molta ràbia quan algú ens diu, cada dia et sembles més a la teva mare.
Amics, quan nosaltres som mares, la cosa canvia! les entenem més..., volem el millor per als nostres fills..., i sense adonar-nos fem el mateix que elles.
I els nostres fills, el mateix que nosaltres!. I així la roda continua. No vull dir amb això que els problemes que teníem nosaltres siguin els mateixos que ara tenen ells, són diferents, però mai ho fem bé per als nostres fills.
A mesura que un es va fent gran, s’adona que la mare ens estimava com ningú més ho pot fer, s’estava d’alguna cosa perquè nosaltres en tinguéssim, si s’enfadava o ens renyava era per algun motiu.
Hem de mimar-la , estimar-la, cuidar-la i protegir-la, perquè es senti estimada pels seus fills. I demostrar-li malgrat tot que nosaltres l’estimen per haver-nos portat al món.
Tenim un CEL de MARE.
El mandala ve a significar la gran estimació d’una mare als seus fills, en pot tenir un o deu, però per ella cada un és “especial”. La papallona és ella, pot semblar petita, però té el cor més gran del Món i ens dóna la seva estimació fins al final.
Visiteu el meu blog:
M. Àngels Cassany
Comentarios
Publicar un comentario